Altres cançons relacionades
No poreu viure tots sols:
de qualcú vos heu d’emprar.
Una fadrina em donà,
que l’anàs a festejar,
nou barcelles de fesols.
Bones són ses aubacors,
però millors són ses rotges.
Un mestre qui fa rellotges
ha d’esser ben primorós.
Es dia que em vaig casar
tothom cridava: “Novia!”
Tota sa meva alegria
aquell dia s’acabà.
Tradicionari de Mallorca
