Demà vespre, que és dissabte,
si pots, vine dejornet,
i en esser-hi, aprofitè’t
i no ho deixis per un altre.

D’un roser surt una espina
i d’una espina una flor.
De lo que tenia por
som estat ferit, Martina.

De rallar amb tu he acabat,
ramellet, i no em sap greu.
Demana’m si tenc res teu,
i tu dóna’m lo que és meu,
i lo que és estat, sia estat!