S’enamorat i s’al•lota
no poren jeure plegats
perque es vespre jugarien
a conions d’amagats.
Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.
D’Algaida res que dir tenc,
però tenc d’En Capellà.
Si puc, l’he de fer posar
a damunt es campanar
en forma de monument
amb un lletrero diguent:
“Aquí descansa es valent
que En Bernat Rigo hi posà,
però per tonto i bajà
bada sa boca an es vent