Madò Bet i Madò Mir
totes dues són cunyades.
Ja en farien, de gambades,
si tenien ambe qui!

Com es barco partirà,
que amollaran ses cadenes,
sa sang de ses meves venes
de pena s’eixugarà.

A sa muntanya hi ha pins
i qualque mata també.
M’han enviat un paper
que no em cas fins l’any qui ve,
i daran, per un dobler,
vint-i-cinc querns de fadrins.