A Algaida es festejadors
damunt sa caixa s’asseuen,
i a Inca cadira treuen
i seuen com a senyors.
A Estellencs melicotons
i melicotons a Andratx.
Va néixer un ase de maig
i se morí de sessions.
Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc callada,
que encara ningú en sap res.