A Santanyí, en tocar vespres, tot es poble està assustat. Tenen es canyó esquerdat de menjar tantes arestes.
Santanyí
Felanitx
Aina vui, Aina reclam. Aina, recorda’t de mi! En sentir anomenar Aina ja estic com un xerafí.
Jo no havia segat mai xeixa tan prima de bri, que és com a fil de cosir d’aquell de cosir escambrai.
Sen Macià Gorrió qui du un caliu dins sa pipa, perque la troba petita, en ses mans hi du un tió.
