Si a Sant Jordi vos n’anau,
que és lloc de tantes paparres,
vos esmolareu ses barres
de menjar pa d’ordi blau.
Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.
A una pedra fan santos,
i no en fan an el Senyor.
Ja patirà aquell traidor
que fé matar aquell senyor
de dins la vila de Campos!