Ses dones d’Alaró ploren
perque es soldats se’n ’niran.
¿Encara hi són i ja ploren?
Què faran quan no hi seran!
Tu t’avanes per aquí
que jo plor d’enamorada,
i jo ninguna vegada
he gustat de ton venir.
Carta, parteix i fé via
per dins mar, si hi ha llivell;
diràs an aquell ramell
que pensi en mi qualque dia;
jo, tant de nit com de dia,
sempre del món pens en ell.