Aquesta roca espanyola
que a Cala Figuera hi ha,
la tenc d’arribar a aplanar
venguent de ca Na Terrola.

Mai sé que m’haja enyorada
en tenir s’estimat prop.
Ara m’enyor, perque em trob
enfora d’ell i apartada.

Déu mos guard, senyor compare,
d’un mal aire de forat,
d’amic reconciliat
o d’un homo bandejat
o d’homo que és estat frare.