Hi havia un ermità
que lluny de Ciutat vivia:
uns diuen devers Artà
i altres a Santa Maria.
Lo cert és, per no errar,
que Ciutat no coneixia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Selva
Núm de glosa
249
Volum
III
Altres cançons relacionades
Que canti qui té cantera;
jo ja no sé pus cançons.
De crostes i roegons
ja en duc dins es butxacons
cosa de mitja cortera.
Com vaig començar a venir,
la rosa n’era poncella;
i ara que n’és rosa bella,
vós no me deixau seguir.
Com m’aixec es dematí
que an es parei don uiada,
pens en tu, amor amada,
p’es carrer i dins sa casa.
Juan, pensa que és ta mare
qui això t’envia a dir.
Tradicionari de Mallorca
