He passat per Santanyí,
Es Llombards i Ses Salines,
i per tot hi ha fadrines;
no ne veurem mai la fi.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pobles diversos
Campos
699
III
Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!
Un homo que se’n va enfora
i no sap si tornarà,
en veure Sant Julià,
d’alegria, casi plora.
Casat som, no tenc remei;
jo no puc festejar-tè.
Voldria, per mirar-tè,
un ui a cada cabei.