Es fadrins de Llucmajor
són qui em donen alegria,
però d’Algaida voldria
que se’n perdés sa llavor.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pobles diversos
Llucmajor
694
III
Com prou haurem culejat,
no crec que mos surti bé.
Un homo, en esser casat,
cap feina per vila té.
Si jo puc apenetrar
que tu m’hagis mermulada,
sa llengo, d’una grapada,
si puc, la t’he d’arrancar,
i la me’n duré a penjar
a un pinotell que hi ha
a subaix de sa murada,
perque amb una canonada
la tirin a dins la mar.
Adiós! Adiós, tu!
Adiós, altra vegada.
Tan orgullosa has tornada,
que no saludes ningú.