Allà a sa Font de Na Xona
hi ha un sabateret
que, en tocar-li es sarronet,
treu es cap, guaita i s’enfonya.
Diuen que sa pena mata,
però jo no ho dic així;
que, si sa pena matava,
ja m’hauria mort a mi.
Es ramell que em vares fer,
una, dues, tres vegades,
és de taronges robades
de dins s’hort de Son Primer.