Me n’anava a Son Serra
p’es camí de Son Doblons;
vaig trobar dos eriçons
puntejant una guiterra.
Feren un ball de tortugues;
sabeu que ballen de bé!
Se passegen p’es carrer
collades dues en dues.
Adiós volia dir,
però es meu cor no hi bastava,
estimat, quan jo pensava
que us havíeu de morir.
‘Moreta, ses sopegades
que he passades per tu anit,
ara tot s’ha convertit
en mateixes i dansades.