Saps que ho és, de guapo i fi,
es jove que jo festeig!
I jo sempre malaveig
a veure si el faig venir.

Ses casades me consolen:
diuen: -El teu ja vendrà!-
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.

Llavonses un altre dia
el va encontrar p’es camí:
i es busqueret li va dir:
-¿Què tal? ¿Que ja és fadrí
aquell fii que jo tenia?