Joveneta, fé el favor
de donar-mos sa panada,
i serà apreciada
fins i tot d’es sonador.
Si no tens festejador,
triaràs de sa rotlada:
si n’hi ha cap que t’agrada,
ninguns te direm que no.

Trista de mi, desditxada!
¿Què dirà la gent de mi?
que per amor d’un fadrí
a mu mare he deixada!

-Dime, ¿dónde está el camino para ir a la ciudad?
-Oh, senyor, vostè el deixa a l’altra part del costat!
-¿Sabes tu, zagala hermosa, que me has llegado a gustar?
-Oh, senyor, som la pastora que guarda aquest bestiar!
-Yo quisiera en tu rebaño como corderito entrar.
-Oh, senyor, en la meva guarda, no hi poren entrar galants.
-Vámonos al bosque, niña, a la sombra disfrutar.
-No hi vui anar, que no em mengin los ferosos animals.
-Vamos a la playa, niña, allí nadie nos verá.
-Les parets tenen oreies i els aucells ho cantaran.
-Si lo haces de esta manera, doncella te quedarás.
-Oh, senyor, si muir fadrina, corona me posaran.
--El arbol que no hace fruto Dios lo manda castigar.
-Tambe mana que castiguin el qui menja fruit privat.