A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Algaida
Núm de glosa
218
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si no t’agrada, no en menges,
que per ara ho vui així;
he comprat un balancí
per engronsar-me es diumenges.
Jo estic cansada d’estar
de los meus majors estreta:
sia bord, sia xuieta,
que véngui, que em vui casar.
Som pentinadora i pentín molt bé,
pentín es mostatxos d’es meu artiller.
Jo li pos pomada i li arrís es cap,
arrís es mostatxos a s’enamorat.
Tradicionari de Mallorca
