A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pobles diversos
Poble
Algaida
Núm de glosa
218
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es prometre i s’atènyer
enguany no van tot plegat.
Jo vaig per sa lleialtat,
com Na Pereta d’Aubenya.
Quina lluna fa tan clara
per anar a cercar bolets!
Baix de s’os de s’espinada
tenc es motlo de fer pets
Santa Bàrbara va pel camp
amb llum de l’Esperit Sant.
-Bàrbara, què fas aquí?
-Tres tempestats vaig venir:
una de trons, una de llamps
i una de mala ventura,
-Bàrbara, no em toqui a mi
ni a nunguna criatura.
Tradicionari de Mallorca
