No se cansen los meus uis
de mirar aquesta pintura.
Dau-me’n una taiadura,
d’aquests guardapits que duis.
No duia pus interés,
de petit, més que a jugar,
i, si poria abastar
a mu mare an es doblers,
estampetes de papers
de prompte anava a comprar.
Mestre Macià Gató,
com sortia de ca’s Mestre,
corria més que sa pesta
sense ningú encalçar-ló.