S’estufa aquest bergantell
que li he dada s’amor,
i sa meva intenció
no és estada mai amb ell.
Juan, Juan lo volia,
i Juan lo m’ha dat Déu;
si el m’hagués dat Bartomeu
o Pere-Antoni o Andreu,
més tost me n’aifluxaria.
Ha passat un aucellet
tot carregat d’alegria
i ha dit cantant cantant:
-’Nau a dinar, que és migdia.