De garrova a garrover
sa diferència és molt poca.
Jo rallava amb una al•lota
sa més xusca d’es carrer.
Ara que som dins sa tanca,
en una cosa he pensat.
Vet allà es meu estimat
qui llaura amb sa mula blanca.
Amaga’t, ennigulada,
no em faces ombra a sa busca.
Si has d’amollar una brusca,
amolla-la de vetlada.
(Figura que ho diu un rellotge de sol).