A Orinet n’hi ha una
coïda de cap de brot,
i se passeja per tot
en sa nit, quan no fa lluna.
Molt fred sol essre es gener
i es febrer per lo sembrat.
Pel març, plou de tant en tant,
i d’abril s’aigo cau bé.
Pel maig, m’apereiaré;
pel juny, a segar aniré
i passaré l’obra envant.
De juriol, algun tant,
de lo coït, pagaré.
D’agost, figues menjaré,
per anar a vermar a setembre.
I d’octubre i novembre
a sembrar me n’aniré.
A desembre acabaré
i gracis a Déu faré
com he passta aquest any,
i, si no reb ningun dany,
un altre en començaré.
Si n’estic enamorada,
an això no ho negaré:
jo m’he vista, lo meu bé,
d’amor, esser extremunciada.