A Inca fan ses cadufes
i les venen a Ciutat.
Si dius que jo som ratat,
tu perds es calçons amb bufes.

Jaume vui, Jaume reclam.
Jaume, recorda’t de mi,
que, en sentir anomenar Jaume,
ja estic com un serafí.

Ara et poràs avanar
d’es temps que has fadrinejat.
A ca teva haurà estat
com un hostal de Ciutat
que admeteu tothom qui hi va.