Vós me deixàreu a mi
es capell per recordança;
si no fos mala ensenyança,
el faria beneir.
Cada pic que el veig, puc dir
que multiplic l’enyorança.
Amb un viudo, mare, mare,
amb un viudo, mare, no:
amb un viudo fa bon viure,
però amb un fadrí, millor.
De bell dia i tot tenc por;
veiau de nit què he de fer!
Voldria tornar noguer
branca de cirerer
per fer ombra an el teu cor.