Jo ja estic aconhortada,
estimat, que no em voleu.
M’heu carregada una creu
de catorze pams d’alçada.
Fins que l’haureu sospesada,
ses penes no em planyereu.
Sospesau-la, i veureu
quina pena tan sobrada!
S’altre dia dues saupes
se n’anaven de camí;
sa més petita va dir
a sa més gran:-¿Per què paupes?
Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recoradrà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca samunt s’era.
Es polls prengueren malíci’
perque atupaven sa mare.
-Pollets, ¿a on anau ara?
-A contar-ho a sa justíci’!-
Sa justíci’ va davant,
i es pollets van darrere...
Com foren enmig de s’era,
passaren es temps ballant!