Entre les deu i les onze
ses botelles passaran
i es crespells no faltaran.
Això serà sa nostra honra.
Dues germanes bessones
fortes de morro i de mans,
que, quan son marits les toquen,
estan sempre mossegant.
An aquestes mossegades
la gent les capgira tant,
que ja no deixen persona
que sembli fia d’Adam.
Unes tisores.
Ja veig la que em dóna vida;
ja veig la que em fa penar;
Déu la guard de trabucar,
que no mos escamp la comida!