Si t’embarques, Bartomeu,
jo també ja som partida;
que sàpia fondre-hi ma vida,
no deixaré aquest cos teu.
Biniaraix, un jardí
qui es sol hi surt tres vegades;
s’hi fan roses encarnades;
una en voldria coir.
Tant de dia com de nit,
sempre em trobes caminant;
faç via sense moure’m,
i si me muir no em faç mal.
Un rellotge.