Un ca, com ha tornat vei,
està a un racó retirat;
si no pega qualque llatr,
ningú se recorda d’ell.
Aigo de font viva i fresca,
aigo de penya taiada!
No comporteu, estimada,
que el qui té set, que patesca.
S’alegria d’es casar
no dura més que vuit dies;
llavò tot són flastomies,
bastonades i poc pa.