Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Llucmajor
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
546
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com més llarg i gruixat és
sa fadrina més l’alaba.
Com l’hi posen, no diu res;
i com l’hi treuen, reclama.
Un cordoncillo
Bon dia, rosa encarnada.
Abans de coneixer-tè
molts me deien que eres ble,
però tant no m’ho pensava!
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
tenc temor de tornar loca.
Tradicionari de Mallorca
