Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llucmajor
Llucmajor
546
III
El meu cor té un mirai
cada punt i desiara.
Jo en ’via vista de clara,
emperò sense cap fava
jo no en `via vista mai.
Jove som i no em penet
d’haver mudat sa intenció;
dona d’exsecaidor
sempre ha de tenir es llit fet.
Catalina, ses cireres
que ja han tornades venir,
i jo encara estic així
amb ses mateixes quimeres.