Careta d’ou xicorat,
ramell de plata florida!
De los vostros uis, garrida,
és que em som enamorat.
-¿Això que és es ca de bou
que em voleu acabussar?
Un sou vos gos a posar
que l’agaf amb una mà
i el muny, i sols no se mou!
-Aixuixí que el vaig sentir
baix d’es carro qui cantava,
sa ràbi’ ja em roegava!
Ai, Déu, si fos de vetlada,
m’engana si no li dava
foc an es seu polvorí!
Si t’has de topar amb mi,
ara ja pots elegir
a quin vespre vols venir,
o bé a Búger o bé a Llubí,
que te pag sa caminada.
Jo així mateix te convid,
cara de rosa encarnada,
Magdalena agraciada.
No t’havia convidada
perque no m’ho havien dit.