Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Un temps, Na Juana vostra
tenia por d’es bergants,
i ara que n’hi van tants,
com més va, més s’hi acosta.
Sempre has estada devota
d’anar darrere no res.
¿I què has de fer aquí diguès,
tants d’al•lots i tu al•lota?