Un puig hi ha davant l’Horta;
no puc veure can Gaià.
Quan te’n vas, Sebastià,
ma persona roman morta.

Jo voldria qué plogués
quatre mesos ensaimades
i altres quatre de panades
i taleques de doblers,
bótes de vi p’es carrers
i al•lotes agraciades,
bons flocs i bones macades;
¿i encara en voleu més?

¿Què és aquesta meravella
que ara és sortida a ballar?
Ell faria davallar
del cel qualsevol estrella!