Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.

¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatasses cavant
i que no menjasses tant,
que sa farina va cara.

Los qui volen esser genres
van a sa casa tot dret.
Mu mare, un sabateret
me mata es porc en divenres.