Margalida, n’ets senyora
de s’hort de Son Rossinyol;
si et cases amb En Pujol,
seràs pobra captadora.
Com foren a S’Arraval
qui estaven per a partir,
respongué sa d’es molí:
-Mos n’haurem de dur es vi.
Per cada una, un barral.
Si te’n vas, que n’és de plànyer!
Ma vida s’acabarà.
Malhaja qui va posar
s’usança d’anar a Muntanya!