Tonina d’es Carreró, si a Galilea vas, ¿saps de què comandaràs? D’un ranxo de fer carbó. Taiaràs d’es garrigó tantes mates com voldràs.
Galilea
Puigpunyent
Vaig carregada de dol, sí, de dol, ben endolada. Si s’estimat m'ha deixada, tornarà, si Déu ho vol.
Quan te mir sa cara me cauen ses baves, i mal me toc pesta si tu m’agrades!
De tres metles feis es quern; feis petites ses grapades; menau sa gent a morrades com es dimonis d’infern.
