-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
Tenc s’enteniment tremendo,
però no em puc devertir;
s’hora que vaig donar es “sí”,
’guera estimat més tenir
un panadís a sa llengo.
Quan vaig sebre que era morta,
vaig dir: -Comana-la’m molt.
Val més un dit en es front
que una corterada a l’Horta.