Felanitx, qui és tan petit, té rector i quatre vicaris llavò el senyor Lloatxim, qui és bo per passar rosaris.
Felanitx
Estimat, recordau-vós de mi alguna vegada, que me n’he d’anar a l’Havana que duré, serà per vós.
S’amor fa que par que senta trepig, però no arribau. Jo no sé com no donau consol an es qui llamenta.
Valent som, de pinxo faç, taverneig i bec si puc, tir es ganivet i jug, la Sang pintada en es braç.
