Jo me’n vaig dengalendenga
per no fer tant de renou.
Ses dones d’es carrer Nou
són pitjors que cent mil dimonis.

Es festejar, ¿saps com és?
Com sa fruita primerenca,
que amb una gelada es trenca,
s’esvauva i no queda res.

A tretze de maig morí
Na Margalida Ensenyat:
ramell tan purificat
no n’hagueren encontrat
ni dins Sóller ni a Ciutat,
enc que ho ’guessen fet venir.