No és paraula volandera
sa que diu En Tomeu Moix:
-Jugadors i caçadors,
sa fam los corre darrera.
Tots plegats mos devertim,
a can Llopis, a la fresca.
I es qui pateix, que patesca
de dolor de sembrat prim.
S’ase d’es vei Tribunal
tira coces i no avisa,
i l’amo diu: -Recamissa!
m’ets arrancat un queixal!