A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esporles
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
122
Volum
III
Altres cançons relacionades
Estimada, vos coman
que no escaliveu sa caça,
que, qui vol abraçar massa,
amb ses mans buides roman.
Val molt més segar a sa Sínia
amb tot i que fa calor,
que a sa Carrotja amb frescor,
un lloc de tanta marina.
Mon pare nom Macià
i mu mare Maciana,
i es qui sobrevendrà
també serà Macà,
fii de madò Maciana.
Tradicionari de Mallorca
