A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Esporles
Llucmajor
122
III
Estimat, pena me dau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Bona amor, en no veure-vós,
duc cadena amb dues vies;
voldria tots aquests dies
passassen de dos en dos.
Un jou i unes camelles
i es parei va concortat.
¿Ane quines parts, Bernat,
venen s’estopa a barcelles?