A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esporles
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
122
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo tenc es deume d’es verd,
es d’es pla i de sa muntanya.
Ves-me alerta, Bet Catanya,
que no et deumi es juevert.
Mu mare se deu pensar
que no em fan mal es ronyons;
són com es ara dos bonys
just a punt de foradar.
Si tu dius que som petita,
m’aprecii per lo que som.
Si em tens per un tap de pica,
jo et tenc per burjó d’es forn.
Tradicionari de Mallorca
