A Esporles, quan van mudats,

A Esporles, quan van mudats,
se pensen dur la Duana;
duen calçons empeltats,
i es diumenges, d’endiana.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Esporles

Poble

Llucmajor

Núm de glosa

122

Volum

III

Altres cançons relacionades

Alei, alei
per un cabei,
anit, anit
l’hem de matar!
Demà, demà
l’hem de menjar.

Com vaig arribar, fou vespre,
perque era llarg es camí;
si m’haguesses vist venir;
cada passa feia un destre.

Si estaves enamorada,
Francineta, d’un senyor,
¿no sabies dir que no
quan te vaig demanar entrada?