Majoral, deixau-m’hi anar,
a coir a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que em té sa vida guanyada.

Quan jo li vaig donar es sí,
ja li mirava sa capa:
son pare duia corbata,
però es fii no en va tenir.

Ramell de mil gallardures,
casa’t, que a mi no em sap greu:
confii que d’es panyo meu
ploraràs ses taiadures.