Vos assegur, fe de coní,
que me n’han fetes passar
que no són per a contar
ni casi per a sentir;
en sa nit fer-me sortir
de sa pleta de Llucamar!
Jo no havia vist mai
ni tampoc sentit a dir,
ses dones de Son Verí
que duguessen a coir,
dins sa butxaca, es mirai.
¿Camí llarg i enfadós?
Poques vegades vendreu.
Lo meu bé, no m’olvideu,
que jo no m’olvid de vós.