¿Que el me vetles, que el me vetles? Toca’l, però no el me pessics. Ses al•lotes de Costitx duen es pits plens de metles.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Costitx
Algaida
116
III
Mu mareta té una perla i la té baix d’es gerrer, i com sent un foraster, balla sa tarantel•la.
Oh mon bé, que sou de lluny, i no pensau a tornar! Jo hi voldria porer anar a l'aire, així com el fum.
Si a mi m’estava bé, a veure’t seria anada; com una desbaratada ploraria p’es carrer.