Jo estava abonat a tot:
a morir, que és cosa amarga,
i trobava sa nit llarga
com un qui comença un marge
de gener, i hi fa es ’gost.

Vós teniu es parlar fosc
i sa llengo esmolada.
S’amor que vos he posada
és més forta i més granada
que es sol que fa es mes d’agost.

La lluna la bruna,
vestida de dol,
amb un tamborino
i amb un fabiol.
Ho diuen als infants tot mirant la lluna.