Hala, al•lota
d’es Garroveret,
no jeguis defora
que anit farà fred.
Mon marit està a la cama; set anys fa que està rendit,
i li han agafat ganes de menjar carn de cabrit.
Jo me’n vaig anar a la plaça a dur-li carn de cabrit.
De tanta via que feia, hi vaig posar un any i mig.
I, com vaig esser a ca nostra, el trobí mort i cosit.
No em tornaré enamorar
d’homo que bast a sa mida.
Dos enamorats tenia
es més curros de la vila,
i a servir el Rei han d’anar.