L’any dotze sa fam rodava
Mallorca de cap a cap:
qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasat
dos duros i mig pagava.

‘Moreta, tuntai, tuntena,
recorda’t d’es temps passat,
com anaves a dur llenya
de s’uiastre secorrat.

Faç feina a un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que ets uis no em facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat un uial,
per mi vostro gust seria.