Ella va tenir ballera
i casera, tot d’un pic.
En Goixo va esser dormit,
no ho va esser En Tasar Murtera.

Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.

Calàbria embuia querns
afamats de llengonissa
que per un tros de pellissa
escorxaren Sant Llorenç.