Dos Tonis són qui m’aluien;
no sé amb qual me n’aniré;
me’n `niré amb so d’es carrer
encara que es veis no ho vuien.
Sa meva guerrera va
a cercar-lo a sa taverna.
S’aigo d’aquesta cisterna
la m’he d’arribar a acabar.
Ramell de flors preciós,
demà me’n vaig a l’Havana,
i sa primera endiana
que duré, serà per vós.