Que de pena pas, i call,
separada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.

A vint-i-un any ja té
sa casera que la mata.
El l no mira si té taca.
-Mu mare, aquest me convé;
de pressa, si m’heu de fer
sa meva roba i sa caixa.

A sa Torre Canyamel,
mu mare deixau-m’hi anar;
jo no hi vaig per festejar,
hi vaig per veure En Miquel.