Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.

Mirau aqueix goix de jui,
l’amo, que jo he arrabassat,
perque es pa no vos engat,
que jo sé que té perjui.

Per una perdiu pintada
vaig córrer tot un estiu:
la vaig trobar dins es niu
tota coixa i mig baldada.