Al cel, que tan amunt és,
no hi habita més que un sol,
i això és perque Déu ho vol;
que a ca vostra, n’hi ha tres.

Jo m’he abrigades tres pells,
anit, per plor que no ploga;
són d’anyell i d’anyeloga,
d’anyeloga, tres anyells.

-¿Em vols dir tu, feligrès,
quina cosa sia aqueixa
que, abans de sa mare nèixer,
es seu fii fuig i la deixa
per por de quedar sorprès?
-Això no és infant qui mama,
ni cap torrent, ni cap gorg;
això me pareix un corc
que habita dins una fava.