Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!
Amb llecenci’, de la guerra
vengué un tal Macià.
Per la dreta i per l’esquerra
tothom li dava sa mà.
Per dir “reim”, ja sap dir uva.
Don Toni li demanava:
-Macià ¿has vengut de Cuba?
-No senyor; vénc de L’Havana.
S’estimat m’envià a dir
si volia una turquesa.
Jo no vui estar promesa;
fadrina em vui devertir.