Na Borges, qui vol dir torre,
en llengo de’n temps primer,
no té torres ni torrer,
sinó, ran d’es sementer,
pins i mates fan borra.
Davant ca teva, estimada,
un temps passava cantant,
i ara en passaré plorant
perque sé que t’has casada
Tots es rossinyols d’Artà
canten a damunt la Curi’,
i un coní amb un banduri’
los ensenya de ballar.