Jo i vós, estimadet meu,
que estàvem d’enamorats!
Emperò no ha volgut Déu
que mos casàssem plegats.
Quan trenca s'auba d'es dia,
jo em pos a considerar;
dic: “Senyor, ¿on deu estar
sa prenda que em va llevar
tota sa meva alegria?”
Que, si Déu me obeïa,
p'es sol li enviaria
tot lo que m'he de menjar,
sols per porer demostrar
lo que el meu cor t'aprecia.
-¿D’on és aquest jovenet?
-Deu esser de la muntanya.
-Mirau-lo que té de manya
en so remenar es peuet!