Es gall volava baix-baix,
perque no poria córrer;
es gall va dir a sa polla:
Corr, corr, no m’agafaràs!

Que som de desgraciada!
No trob ningú que em festeig.
M’enamor de quants ne veig
i de ningú som mirada.
Jo debades me passeig
amb sa clenxa ben posada;
ningú em pega cap uiada.
Senyal que no la meresc!

Oh, Mare de Déu de Lluc,
i que sou d’interessada!
Que per una botonada
m’heu tornada sa salut.