Ja no m’espanten bardisses
ni parets emblanquinades.
Jo pens en tu més vegades
que lletres no hi ha estampades
a un missal de dir misses.
Tu et pensaves haver-ló,
i per això l’amoixaves,
i de tant en tant li daves
taiadetes de meló.
Cada dia dematí
tots los malalts visitau;
feis sa volta i me deixau:
amb això me demostrau
que no hi ha remei per mi.