A Bunyola pa a butxaca
n’heu de du, com hi ‘nireu;
o si no, dijunereu,
perque la gent que hi ha és flaca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bunyola
Santa Maria del Camí
368
III
Sa soca jo no la vui
perque està plena d’espines:
que la cuïn ses Tonines,
o si no ses Catalines,
que no n’han coïdes `vui.
Jo l’he de dur a penjar
a un pi de sa murada.
Si tiren cap canonada,
cap avall el se’n durà,
i haurà acabat de rallar
lo que no li importava.
Mon marit està a la cama; set anys fa que està rendit,
i li han agafat ganes de menjar carn de cabrit.
Jo me’n vaig anar a la plaça a dur-li carn de cabrit.
De tanta via que feia, hi vaig posar un any i mig.
I, com vaig esser a ca nostra, el trobí mort i cosit.