L’amo Antoni de sa Cova,
per enguany ja m’hi teniu,
i, si l’any qui ve som viu,
sé cert que no us faré nosa.
Cada any, cada mes, cada hora,
cada apunt i cada instant,
careta de diamant,
voldria estar-vos davant:
propet i no massa enfora.
S’altre vespre somiava,
bona amor, que estava amb vós;
si em dèieu: “Decantau-vós”,
llavò més m’hi arrambava.