-Adiós, flor d'hermosura,
abraçada amb l'interés.
Ja no mos veurem mai més
en no esser a la sepultura.
Déu te do tanta ventura
com desig per mi mateix.
-Ja no vaig per l'interés;
ja n'estic desenganada.
Me convé estar casada
amb so que m'estima més.
Amb estidores de fust
tornen a devers Marina
i es paraire qui renyina,
diu :-Al•lots, toneu lo just.
Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar.
I, per por de travelar,
pos es peus plans i sa punta.