-Vós, l’amo, ¿que sou de Búger,
que xerrau tan solapat?
-De matí l’he agarrotat ,
an es puput, que no em fuja.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Búger
Inca
363
III
Sa guerrera m’he mirada
d’es cap fins an es talons,
i a sa brutor d’es garrons
hi poren néixer ciurons
de catorze pams d’alçada.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
No mudaré lo meu cor
encara que vós mudeu
i encara que vós, llavò,
dos mil mudances faceu.