A Sa Pobla fan pastissos
i els torren en es caliu.
Hi ha fadrina qui diu:
-No m’entraràs es canyissos.
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.
Una al•lota de Maria
a la cara em va dir “gat”:
que, si l’agaf i la mat,
¿no trobau que ho mereixia?